Disueño. 1977-1979

Disueño va ser un certamen que es va presentar en paral·lel als Premis Delta entre el 1977 i el 1979. En un moment què els principis del funcionalisme començaven a entrar en crisi, aquesta iniciativa va obrir un espai de llibertat a un tipus de producte nou i difícil de definir, a mig camí entre l'art i el disseny industrial, entre l'artesania popular i la ironia postmoderna, i entre la crítica als sistemes de producció i les propostes de mobiliari utòpic per a una nova societat.
Tot i la seva brevetat, les tres edicions de Disueño representen un canvi en la concepció de la professió de dissenyador, que possibilità l'existència a Espanya d'un disseny poètic, artístic i fins i tot subversiu que acabaria per modificar el gust pel disseny a tot el país, entre l'anticonsumisme del radical design dels seixanta i la postmodernitat dels vuitanta.

A partir d'un profund estudi dels arxius i entrevistes amb què van idear i participar a Disueño (Santiago Roqueta, Beth Galí, Lluís Pau, Carles Riart, Juma, Studi Per) Pepa Bueno reuneix i posa en context les obres que es van presentar al certamen. Aquesta publicació permet rescatar un episodi crucial del disseny barceloní que havia quedat relegat a l'oblit.

Un breu epíleg rastreja l'actualitat a la recerca de les empremtes de Disueño, i detecta com l'actitud dels participants de Disueño (una actitud que se situa entre allò compromès, subversiu i irreverent) s'ha mantingut present en el disseny barceloní, i es troba a l'escena actual, en treballs com els de Sara de Ubieta, Cristian Herrera, Guillermo Santomà o Takk, entre d'altres.