DESCRIPCIÓ
Llibre titulat Nosaltres, els sense nom.
FITXA
Autors: Garcia Oliver, Joan / Díez, Xavier
Editorial: La Campana
Col·lecció: Divulgació
Idioma: CA
ISBN: 978-84-18226-46-5
Enquadernació: tapa rústica
Dimensions: W 15,3 cm × L 22,9 cm
Pàgines: 416
Publicació: Gener de 2022
BIOGRAFIA
Joan Garcia Oliver (Reus, 1902 - Guadalajara, Mèxic,1980). Personatge fascinant i injustament oblidat de la història del nostre país. De família molt pobra, emigrant adolescent a la Barcelona de finals de la Primera Guerra Mundial, aviat serà conegut entre els militants de la CNT, en plena efervescència revolucionària de la vaga de La Canadenca, i, com tants altres nois, es convertirà en un anarquista d'acció. En ple episodi històric del "pistolerisme", participarà en diversos atemptats en la guerra desigual amb la patronal i, a partir d'aquell moment, viurà com a revolucionari professional, amb detencions, fugides, exilis i accions violentes
Detingut i empresonat el 1924, fou alliberat en proclamar-se la República i tornà a Barcelona, on va esdevenir secretari de la FAI. Detingut de nou en diverses ocasions, va sortir de la presó després del triomf del Front Popular i, el juliol del 1936, impulsà la formació del Comitè Català de Milícies Antifeixistes i organitzà la columna Los Aguiluchos, que marxà al front d'Aragó. A més, com a representant de la CNT-FAI, va ser ministre de Justícia durant el govern de Largo Caballero. Exiliat l'any 1939, s'instal·là a Suècia, a Veneçuela i finalment a Mèxic, país on va morir
Llibre titulat Nosaltres, els sense nom.
FITXA
Autors: Garcia Oliver, Joan / Díez, Xavier
Editorial: La Campana
Col·lecció: Divulgació
Idioma: CA
ISBN: 978-84-18226-46-5
Enquadernació: tapa rústica
Dimensions: W 15,3 cm × L 22,9 cm
Pàgines: 416
Publicació: Gener de 2022
BIOGRAFIA
Joan Garcia Oliver (Reus, 1902 - Guadalajara, Mèxic,1980). Personatge fascinant i injustament oblidat de la història del nostre país. De família molt pobra, emigrant adolescent a la Barcelona de finals de la Primera Guerra Mundial, aviat serà conegut entre els militants de la CNT, en plena efervescència revolucionària de la vaga de La Canadenca, i, com tants altres nois, es convertirà en un anarquista d'acció. En ple episodi històric del "pistolerisme", participarà en diversos atemptats en la guerra desigual amb la patronal i, a partir d'aquell moment, viurà com a revolucionari professional, amb detencions, fugides, exilis i accions violentes
Detingut i empresonat el 1924, fou alliberat en proclamar-se la República i tornà a Barcelona, on va esdevenir secretari de la FAI. Detingut de nou en diverses ocasions, va sortir de la presó després del triomf del Front Popular i, el juliol del 1936, impulsà la formació del Comitè Català de Milícies Antifeixistes i organitzà la columna Los Aguiluchos, que marxà al front d'Aragó. A més, com a representant de la CNT-FAI, va ser ministre de Justícia durant el govern de Largo Caballero. Exiliat l'any 1939, s'instal·là a Suècia, a Veneçuela i finalment a Mèxic, país on va morir
De la seva infantesa en una família reusenca extremament pobre als anys de pistoler a la Barcelona revolucionària de la guerra entre la patronal i l'anarcosindicalisme, de combatent antifeixista al front d'Aragó a ministre de Justícia de la República, Joan Garcia Oliver (Reus, 1902 - Guadalajara, Mèxic,1980) va tenir una vida de pel·lícula, tot i que avui sigui un home oblidat o, més precisament, bandejat de la memòria oficial. A diferència de Salvador Seguí, Federica Montseny o d'altres figures de l'anarquisme català, cap carrer, escola o biblioteca du a el seu nom. Només el recorda una discreta placa a prop del lloc on va néixer, potser perquè, com afirma Xavier Diez en el pròleg a aquesta edició de les mítiques memòries de l'anarquista, 'un cop mort continua sent tan polèmic com quan era viu'. Garcia Oliver, efectivament, mai no va ser una figura còmoda. Ni quan es va convertir en un dels líders naturals del moviment llibertari, ni quan, després de la mort de Franco es va especular sobre el seu retorn.
Nosaltres, els sense nom són unes memòries fascinants, tant per la trajectòria humana del seu protagonista com per la intensitat política i revolucionària del seu temps, i són alhora una lectura imprescindible per comprendre un moment de la nostra història que no ha estat mai prou ben explicat, ja sigui a causa de la seva complexitat, o pels prejudicis de la societat catalana a l'hora d'abordar un passat incòmode i polèmic.
Nosaltres, els sense nom són unes memòries fascinants, tant per la trajectòria humana del seu protagonista com per la intensitat política i revolucionària del seu temps, i són alhora una lectura imprescindible per comprendre un moment de la nostra història que no ha estat mai prou ben explicat, ja sigui a causa de la seva complexitat, o pels prejudicis de la societat catalana a l'hora d'abordar un passat incòmode i polèmic.
| Marca | LA CAMPANA |
Especificacions
| Marca | LA CAMPANA |
El vostre fragment dinàmic es mostrarà aquí...
Aquest missatge es mostra perquè no heu proporcionat tant un filtre com una plantilla a utilitzar.