La casa Fullà

La Casa Fullà (1970) va ser un dels primers projectes de l'estudi PER. Lluís Clotet i Oscar Tusquets van expressar a la memòria del projecte la intenció que l'arquitectura «afavorís un tipus llibertari de relació social». Això es va traduir a barrejar diferents tipologies d'habitatges amb espais comuns generosos per facilitar la interacció entre veïns. La casa no va convertir les persones en llibertàries, però va atreure uns habitants poc convencionals i aquests símplex, dúplex i tríplex van ser un dels focus de la contracultura barcelonina.

Aquesta publicació aplega material gràfic i textual de l'època; des dels finíssims dibuixos dels arquitectes fins a un poema de Joan Brossa i un reportatge fotogràfic d'Oriol Maspons. Inclou també uns panells que Xavier Sust va dissenyar, a tall d'Aby Warburg postmodern, per explicar l'obra de Clotet i Tusquets i un panegíric que Anna Ma. Moix va escriure de la casa sota el pseudònim del vampir “Comte de Puigvalls”, convidant implícitament a d'altres outsiders —zombies, dones llop i altres éssers de cabells llargs— a viure en aquest castell del Guinardó barceloní.

Lluís Clotet i Oscar Tusquets fan un relat a quatre mans, on recorden (com Georges Perec) com va començar la seva carrera. Ramon Faura, arquitecte i músic que va intentar (sense aconseguir-ho) ficar un piano a la Fullà la posa en relació amb l'aparició del món computacional. Josep Ma. Rovira, catedràtic a l'ETSAB i resident durant molts anys del 5C, explica la cultura arquitectònica de l'època i la gestació de la casa mentre Ana Briongos, escriptora, viatgera i filla del constructor, relata la vida en aquests habitatges. Aquesta narració completa el reportatge fotogràfic de José Hevia, que mostra per primera vegada els interiors d'aquests pisos excepcionals.