DESCRIPCIÓ
Llibre titulat Nosaltres, els sense nom.
FITXA
Autors: Garcia Oliver, Joan / Díez, Xavier
Editorial: La Campana
Col·lecció: Divulgació
Idioma: CA
ISBN: 978-84-18226-46-5
Enquadernació: tapa rústica
Dimensions: W 15,3 cm × L 22,9 cm
Pàgines: 416
Publicació: Gener de 2022
BIOGRAFIA
Joan Garcia Oliver
(Reus, 1902 - Guadalajara, Mèxic,1980). Personatge fascinant i injustament oblidat de la història del nostre país. De família molt pobra, emigrant adolescent a la Barcelona de finals de la Primera Guerra Mundial, aviat serà conegut entre els militants de la CNT, en plena efervescència revolucionària de la vaga de La Canadenca, i, com tants altres nois, es convertirà en un anarquista d'acció. En ple episodi històric del "pistolerisme", participarà en diversos atemptats en la guerra desigual amb la patronal i, a partir d'aquell moment, viurà com a revolucionari professional, amb detencions, fugides, exilis i accions violentes.
Detingut i empresonat el 1924, fou alliberat en proclamar-se la República i tornà a Barcelona, on va esdevenir secretari de la FAI. Detingut de nou en diverses ocasions, va sortir de la presó després del triomf del Front Popular i, el juliol del 1936, impulsà la formació del Comitè Català de Milícies Antifeixistes i organitzà la columna Los Aguiluchos, que marxà al front d'Aragó. A més, com a representant de la CNT-FAI, va ser ministre de Justícia durant el govern de Largo Caballero. Exiliat l'any 1939, s'instal·là a Suècia, a Veneçuela i finalment a Mèxic, país on va morir
Llibre titulat Nosaltres, els sense nom.
FITXA
Autors: Garcia Oliver, Joan / Díez, Xavier
Editorial: La Campana
Col·lecció: Divulgació
Idioma: CA
ISBN: 978-84-18226-46-5
Enquadernació: tapa rústica
Dimensions: W 15,3 cm × L 22,9 cm
Pàgines: 416
Publicació: Gener de 2022
BIOGRAFIA
Joan Garcia Oliver
(Reus, 1902 - Guadalajara, Mèxic,1980). Personatge fascinant i injustament oblidat de la història del nostre país. De família molt pobra, emigrant adolescent a la Barcelona de finals de la Primera Guerra Mundial, aviat serà conegut entre els militants de la CNT, en plena efervescència revolucionària de la vaga de La Canadenca, i, com tants altres nois, es convertirà en un anarquista d'acció. En ple episodi històric del "pistolerisme", participarà en diversos atemptats en la guerra desigual amb la patronal i, a partir d'aquell moment, viurà com a revolucionari professional, amb detencions, fugides, exilis i accions violentes.
Detingut i empresonat el 1924, fou alliberat en proclamar-se la República i tornà a Barcelona, on va esdevenir secretari de la FAI. Detingut de nou en diverses ocasions, va sortir de la presó després del triomf del Front Popular i, el juliol del 1936, impulsà la formació del Comitè Català de Milícies Antifeixistes i organitzà la columna Los Aguiluchos, que marxà al front d'Aragó. A més, com a representant de la CNT-FAI, va ser ministre de Justícia durant el govern de Largo Caballero. Exiliat l'any 1939, s'instal·là a Suècia, a Veneçuela i finalment a Mèxic, país on va morir
De su infancia en una familia reusense extremadamente pobre a los años de pistolero en la Barcelona revolucionaria de la guerra entre la patronal y el anarcosindicalismo, de combatiente antifascista en el frente de Aragón a ministro de Justicia de la República, Joan Garcia Oliver (Reus , 1902 - Guadalajara, México,1980) tuvo una vida de película, aunque hoy sea un hombre olvidado o, más precisamente, desterrado de la memoria oficial. A diferencia de Salvador Seguí, Federica Montseny o de otras figuras del anarquismo catalán, ninguna calle, escuela o biblioteca lleva a su nombre. Solo se le recuerda en una discreta placa cerca del lugar en el que nació, quizá porque, como afirma Xavier Diez en el prólogo a esta edición de las míticas memorias del anarquista, 'una vez muerto sigue siendo tan polémico como cuando estaba vivo'. García Oliver, efectivamente, nunca fue una figura cómoda. Ni cuándo se convirtió en uno de los líderes naturales del movimiento libertario, ni cuándo, tras la muerte de Franco se especuló sobre su regreso.
Nosaltres, els sense nom son unas memorias fascinantes, tanto por la trayectoria humana de su protagonista como por la intensidad política y revolucionaria de su tiempo, y son a la vez una lectura imprescindible para comprender un momento de nuestra historia que nunca ha sido suficientemente bien explicado, ya sea a causa de su complejidad, o por los prejuicios de la sociedad catalana a la hora de abordar un pasado incómodo y polémico.
Nosaltres, els sense nom son unas memorias fascinantes, tanto por la trayectoria humana de su protagonista como por la intensidad política y revolucionaria de su tiempo, y son a la vez una lectura imprescindible para comprender un momento de nuestra historia que nunca ha sido suficientemente bien explicado, ya sea a causa de su complejidad, o por los prejuicios de la sociedad catalana a la hora de abordar un pasado incómodo y polémico.
| Marca | LA CAMPANA |
Especificaciones
| Marca | LA CAMPANA |
El vostre fragment dinàmic es mostrarà aquí...
Aquest missatge es mostra perquè no heu proporcionat tant un filtre com una plantilla a utilitzar.